Centre Català de Luxemburg

Dimecres 2 de juny, a les 14.15 hores, la Universitat de Saarbrücken ha organitzat una interessant conferència sobre la Catalunya Nord. El professor Michel Leiberich de la Universitat de Perpinyà presentarà la seva intervenció que porta per títol «La Catalunya del Nord – “Soyez propres, parlez français”: Frankreich und die Sprachenvielfalt».

El professor Leiberich és Doctor en Estudis Germànics per la Universitat de París VIII, membre de l’Institut Català de Recerca en Ciències Socials i «Maître de Conférence» a la Universitat de Perpinyà. Ha publicat nombrosos treballs i articles sobre identitat, memòria històrica, camps de concentració i llengua catalana.

Aquesta conferència és una activitat de la Càtedra de Filologia Romànica, amb la col.laboració del Lectorat de Català, d’aquesta Universitat alemanya. Tindrà lloc a l’edifici C 5.2, HS 415. Tot aquell que hi estigui interessat hi pot assistir lliurement. Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de la Càtedra.

Diumenge vinent se celebra el Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2010 marcat per l’amenaça de la supressió de vot a 126.398 catalans

Amb l’objectiu de recordar els centenars de milers de catalans que viuen fora del país, aquest proper diumenge, dia 25 d’abril, se celebrarà el Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2010.

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativa de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), que agrupa a la majoria de centres, casals i associacions catalanes de l’exterior. En la Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, celebrada el 1997 a la ciutat argentina de Mendoza, la FIEC va presentar la proposta d’instituir aquesta Diada. La proposta fou aprovada majoritàriament, tant per les comunitats catalanes d’Amèrica com per les d’Europa i la resta del món. El 1998 se celebrà per primera vegada el Dia Internacional de la Catalunya Exterior.

El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que declarava oficial la Diada, amb el següent text: «El Parlament de Catalunya insta al Govern a establir oficialment la celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior per Sant Jordi, o el primer diumenge després de Sant Jordi, si aquesta diada no s’escau en diumenge, i en el marc de les seves competències, a donar relleu públic a aquesta celebració». En aquest sentit, el Govern de Catalunya, en la seva reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptar l’acord de declaració oficial d’aquesta Diada.

La imatge mostra el cartell del Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2010, obra de Mauricio Vicente, del Centre Català de Rosario, Argentina.

AREL (Amis de la République espagnole à Luxembourg) organitza la projecció d’un interessant documental al cinema Utopia de la ciutat de Luxemburg dijous 15 d’abril a les 19.00 hores. Es tracta de la cinta Fils de Rojo, dirigida per Dominique Gautier i protagonitzada per Jean Ortiz, que serà present a la projecció.

Jean Ortiz és, com diu el títol, fill d’un rojo, és a dir, un republicà que va haver d’exiliar-se a França al final de la Guerra Civil Espanyola. Actualment és professor a la Universitat de Pau i militant per la recuperació de la memòria històrica. Amb el realitzador, Gautier, han creat altres documentals sempre a l’entorn de la qüestió de la memòria. Alguns títols són: Guerrillero (història dels republicans que es van integrar a la resistència francesa), Les maquis de l’impossible espoir (sobre el maquis a Cantàbria), Rouge miroir (retrat de Virgile Peña, present a les grans tragèdies del segle XX) o Le cri du silence (la crònica de l’exhumació d’una fossa comuna).

Després de la projecció, serà possible parlar d’història, de cinema i de política amb el protagonista del documental i d’alguns importants episodis històrics recents.

Una reforma legislativa en discussió al Congrés dels Diputats vol anul.lar el dret de vot dels espanyols i dels catalans residents a l’exterior

Segons va informar el dia 3 d’abril el diari El País, els dos principals partits polítics representats al Congrés dels Diputats (PSOE i PP) preparen una modificació de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) amb la finalitat de privar del dret de vot als espanyols residents a l’exterior en les eleccions locals, autonòmiques i en les eleccions al Congrés de Diputats. Segons aquest diari semblaria que les direccions nacionals dels dos grans partits estan d’acord en un canvi legislatiu que implicaria l’eliminació del dret de vot pels espanyols residents a l’exterior en els comicis municipals i autonòmics i en la creació d’una circumscripció electoral exclusiva per a l’emigració al Senat (entre quatre i cinc senadors a escollir) i eliminaria també el dret de vot al Congrés dels Diputats.

Les raons principals per les quals es vol fer aquesta reforma apunten a la necessitat de trobar més garanties de transparència desprès de les denúncies i sospites sobre duplicitat de censats, no exclusió de persones traspassades o dubtes sobre el transport dels vots que han aparegut a Galícia en les darreres conteses electorals, tant generals, com autonòmiques i municipals. Un problema sens dubte real, però que ha de trobar la solució no amb l’aplicació del «café para todos» sinó amb regulacions específiques pel vot en aquesta comunitat. És com si davant les dificultats que tenen l’Estat i les autonomies en aplicar la Llei de dependència optessin per suprimir el dret en comptes de trobar les fórmules pràctiques per a fer-lo possible.

En paral.lel, els autors de la reforma qüestionen el fet que els residents a l’estranger formem part de la societat catalana o de l’espanyola. D’acord amb aquesta pintoresca afirmació persones com Antoni Bassas (corresponsal de TV3 resident a Washington), Pau Gasol (jugador de bàsquet resident a Los Angeles) o Cesc Fàbregas (jugador de futbol resident a Londres) no formen part ni de la societat catalana ni de l’espanyola (no entenem doncs com en el cas dels dos darrers se’ls convida a jugar en les seleccions espanyola i catalana dels seus esports). La cosa resulta encara més pintoresca quan resulta que la Infanta Cristina de Borbón i el Sr. Iñaki Urdangarin (residents a Washington) també quedaran privats del seu dret de vot atès que, segons els autors de la reforma, no formen part de la societat espanyola.

Des de la FIEC lamentem profundament la instrumentalització d’aquesta decisió que estan fent sectors de l’extrema dreta espanyola i catalana per a confrontar la supressió del dret de vot als residents a l’exterior amb el possible atorgament del dret de vot a les eleccions municipals a estrangers residents a Espanya. Els autors de la reforma, que són els únics culpables d’aquesta demagògia, hi haurien d’haver pensat abans.

És prou clar que si el Parlament de Catalunya hagués aprovat, quan tocava, una llei electoral pròpia per a Catalunya, molt probablement aquesta lamentable intromissió en la sobirania del nostre Parlament no s’hagués arribat a produir mai i el dret de vot pels residents catalans a l’exterior (que mai cap partit català no ha qüestionat) no estaria en discussió. Tot i així serà, en tots els casos, la llei estatal la que determini si els residents a l’exterior poden o no votar a les eleccions al Congrés de Diputats, municipals, europees o referèndums atès que aquests processos electorals són competència de l’Estat.

Els terminis per a la posada en marxa del nou sistema són encara incerts, atès que les conclusions de la Subcomissió haurien d’enviar-se a la Comissió Constitucional del Congrés per a després elaborar un projecte de llei que haurien de votar el Congrés i el Senat. Si, com sembla i ateses les protestes que la iniciativa està provocant arreu, l’entrada en vigor de la nova llei es fa finalment el 2011 (just abans de les eleccions municipals) el vot dels 126.398 catalans censats a 1 de febrer en el CERA (Censo Electoral de Residentes Ausentes), en les eleccions del mes de novembre de 2010 al Parlament de Catalunya estaria assegurat. Seria, però, de no aprovar-se en la propera legislatura una llei electoral catalana favorable a aquest dret, la darrera vegada que la Catalunya Exterior votaria al Parlament de Catalunya. En la resta de comicis, de no canviar les coses, els catalans residents a l’exterior ja no hi votarien més.

Adjuntem el text de la carta que la FIEC ha adreçat als diversos caps dels grups parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats o Senat a Madrid:

• Josep Antoni Duran i Lleida (CiU)
• Joan Ridao (ERC)
• Joan Herrera (IC/V)
• Daniel Martínez (PSC-PSOE)
• Alícia Sánchez-Camacho (PP)

Còpia de la carta ha estat adreçada a tots els diputats catalans en tots els parlaments (català, espanyol i europeu). En aquesta carta exposem les nostres raons jurídiques i polítiques i els demanem una actitud ferma d’oposició a aquesta proposta de reforma. D’altres accions, sobre les quals anirem informant, ja estan en marxa.

Creiem que com a comunitats catalanes de l’exterior hem de reaccionar i us demanem que pel mitjà que creieu més adient expresseu, des de la vostra entitat o a títol individual, el vostre suport al dret democràtic dels catalans residents a l’exterior a participar en les eleccions al Parlament de Catalunya i en d’altres processos electorals. Ningú té dret a privar-nos del nostre dret a participar en la vida democràtica catalana i a fer-hi presents els nostres interessos com a comunitats catalanes de l’exterior.

Continuarem informant de tots els esdeveniments d’aquest tema.

La Junta Directiva de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC)
Abril de 2010

Pàgina web: http://www.fiecweb.cat/
Correu electrònic: fiec@fiecweb.cat
Grup Facebook: http://www.facebook.com/home.php?#!/pages/Federacio-Internacional-dEntitats-Catalanes-FIEC/320516139060?ref=mf

El 27 de novembre, el Círculo Cultural Antonio Machado i la Kulturfabrik presenten un interessant concert en aquest actiu espai d’Esch-sur-Alzette. El programa és doble: d’una banda, Kaloomé i, després, fi festa amb Los Cinco Mas.

El grup Kaloomé va néixer a Perpinyà l’any 2001 en un barri on conviuen des de sempre magrebins i gitanos. El grup ofereix doncs una barreja coherent i eficaç: ritmes andalusos amb accent gitano, un pessic d’exotisme vingut del Magrib i el tot sobre una base de rumba catalana. Els sis membres del grup, catalans d’origen magrebí, francès i gitano, són músics consagrats. Es tracta de Tato García (guitarra i veu), Sabrina Romero (veu, dansa i percussió), Caroline Bourgenot (violí), Madjid Benyagoub (veu), Guillaume Bouthié (contrabaix) i Christ Mailhe (congas).

La música començarà a sonar a les nou del vespre. Els bitllets costen 16 euros en prevenda i 20 la mateixa nit.

La Galerie municipal de Walferdange, 5 route de Diekirch, ha programat una exposició del pintor valencià Francesc Vanyó. Aquest espai cultural acollirà una mostra conjunta de Vanyó i del pintor luxemburguès Raymond Lutgen.

La Galerie és oberta cada dia a partir de les dues de la tarda i fins a les vuit del vespre. L’entrada a l’exposició és gratuïta. El vernissage se celebrarà divendres 8 de maig a les 18.30, sempre a la Galerie de Walferdange.

Podeu descarregar un tríptic amb més informació (que conté, a més, una invitació a la inauguració de divendres) fent clic sobre aquesta línia.

F. Vanyó, nascut a Xàtiva el 1944, es caracteritza per una obra realista, centrada sobretot en paisatges. Amb un espectacular desplegament de colors, aquest pintor aconsegueix interpretar els paisatges d’una manera molt personal, gairebé dotant-los de vida i reflectint-los en moviment sobre la tela. Els olis de la mostra us n’oferiran un bon exemple.

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativa de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), que agrupa la majoria de centres, casals i associacions catalanes de l’exterior. En la Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica celebrada el 1997 a la ciutat argentina de Mendoza, la FIEC va presentar la proposta d’instituir aquesta Diada. La proposta fou aprovada majoritàriament, tant per les comunitats catalanes d’Amèrica com per les d’Europa i la resta del món. El 1998 se celebrà per primera vegada el Dia Internacional de la Catalunya Exterior.

El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que declarava oficial la Diada, amb el següent text: “El Parlament de Catalunya insta al Govern a establir oficialment la celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior per Sant Jordi, o el primer diumenge després de Sant Jordi, si aquesta diada no s’escau en diumenge, i en el marc de les seves competències, a donar relleu públic a aquesta celebració”. En aquest sentit, el Govern de Catalunya, en la seva reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptar l’acord de declaració oficial d’aquesta Diada.

Des de la creació del Dia Internacional de la Catalunya Exterior, la FIEC editada cada any un cartell commemoratiu. Enguany, el cartell és obra de Maria Andrews, resident a San Francisco. Andrews és filla de Sabadell on hi te la major part de la seva família. Actualment resideix a San Francisco (Califórnia, Estats Units d’Amèrica) set mesos l’any i a Catalunya la resta del temps. És llicenciada en Belles Arts per l’Institut d’Art de San Francisco on va estudiar fotografia amb els famosos fotògrafs Pirkle Jones, Larry Sultan i Jim Goldberg, i pintura amb Carlos Villa, Sam Tchakalian, Irene Pijoan i Pat Klein.

En les edicions anteriors, el cartell commemoratiu del Dia Internacional de la Catalunya Exterior ha estat elaborat pels artistes Ràfols Casamada (1998), Antoni Clavé (1999), Josep Guinovart (2000), Chantal Ripol (2001), Roser Capdevila (2002), Sergi Mas (2003), Maria Girona (2004), Pilar Alférez Pinós (2005), Antoni Tàpies (2006), Núria Muñoz Ginesta (2007), Carles Ballesteros (2008) i, enguany, Maria Andrews (2009).

http://www.fiecweb.cat/

En el seu esforç de presentar artistes europeus amb una obra consolidada i que han aconseguit fer-se un nom al seu país d’origen, l’Europa Museum Schengen presenta a Luxemburg l’obra de la pintora catalana Conxita Oliver. La mostra es podrà veure al Cercle Münster (5-7, rue Münster, Luxembourg Ville) fins al 15 de setembre.

L’any 2007, Oliver va rebre la medalla d’or del Reial Cercle Artístic, a més de la medalla al mèrit artístic de l’Asociación Española de Fomento Europeo (AEFE).

D’un estil realista, els quadres d’Oliver representen moments de la vida quotidiana; a més d’escenes taurines amb toros, toreros i grans arenes que li han permès d’assolir la fama en l’àmbit nacional. Museus de Barcelona i Madrid li han dedicat retrospectives monogràfiques.

El vernissage de l’exposició tindrà lloc el dia 2 de setembre a les 19h00 al Cercle Münster.

Set pintores i artistes, entre elles Pilar Alférez, membre del Centre Català, ofereixen la interessant exposició PINTURERAS a Dudelange. Pintureras és un grup de set persones amb característiques comunes: són dones, artistes, parlen espanyol, són o han estat migrants.

A més d’Alférez, formen el grup Maite Elter-Font, Mika Murakami, Carmen Luna, Ana Giménez, Celedonia García i María Ester Buscemi. Els seus treballs s’exposen al CENTRE D’ART DOMINIQUE LANG de la ciutat de Dudelange (estació de tren Dudelange-Ville).

El dia 28 d’agost, a dos quarts de set de la tarda, tindrà lloc el vernissage. L’exposició us acollirà del 29 d’agost al 7 de setembre, de dimarts a diumenge de 15 a 19h.

Casa Nostra de Suïssa, federació de les set associacions de catalans a la Confederació Helvètica, convoca un concurs literari: I Premi Casa Nostra de Suïssa. Aquest premi s’organitza en dues modalitats, assaig i narració curta, sempre sobre Suïssa i/o Catalunya. Els guanyadors i els finalistes de cadascuna de les modalitats rebran premis en metàl.lic i, a més, veuran la seva obra publicada a la revista Plançó. La participació és oberta a tothom.

Per a més informació, descarregueu-vos la convocatòria aquí.

Participeu-hi: teniu temps fins al novembre.