Preu de sopar i concert, 45 euros. Només recital, 8 euros. És necessari reservar al Cercle Münster. Telèfon: (352) 47 06 431; mòbil: (621) 133 139.

Serà el 27 de maig a les 20.15 al CarréRotondes (RUE DE L’ACIERIE 1; L-1112 LUXEMBOURG)

La companyia, creada l’any 2000 per Olga Cobos i Peter Mika després d’haver treballat com a ballarins a companyies com Rui Horta S.O.A.P Dance Theatre (Frankfurt) o Russell Maliphant Company (Londres), es caracteritza pel seu llenguatge coreogràfic agosarat, explosiu i virtuós, que barreja la dansa amb la improvisació i incorpora elements que provenen de les arts marcials i el teatre físic.

Actualment la CobosMika Company compta amb 20 coreografies pròpies i ha guanyat premis de renom com el Primer Premi al millor treball coreogràfic Robin Howard Foundation de The Place de Londres (2002) i el Primer Premi al millor treball coreogràfic Fördertanz Preise de Munich (2003).

És companyia resident a Palamós, on realitza múltiples activitats.

Bitllets i reserves a:
Tel: 00352 40 45 69
Mail: info@danzfestival.lu

La representació tindrà lloc dimecres a les 20.00 al Grand Théâtre de la Ville de Luxembourg. Com a curiositat s’ha de dir que el batlle de la ciutat de Luxemburg hi apareix en un petit paper.

Podeu trobar més informació sobre la peça i sobre les activitats d’aquesta ONG a la pàgina:

• Las Calles

La companyia Theatrum, ben coneguda a Luxemburg, presenta El médico de su honra, de Pedro Calderón de la Barca, a l’abadia de Neumünster. Serà dimecres dia 4 i dijous dia 5 a les 20.00. Es tracta d’una obra poc coneguda però de gran vigor i qualitat literaris. Tracta un tema poc habitual en el teatre del segle d’or castellà i ho fa, a més, amb un enfocament innovador per a l’època.

Una obra de teatre clàssic en castellà per part dels nostres amics de la companyia Theatrum. Podeu reservar als números +352 4300 24810 o +352 621 216233.

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativa de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), que agrupa la majoria de centres, casals i associacions catalanes de l’exterior. En la Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, celebrada el 1997 a la ciutat argentina de Mendoza, la FIEC va presentar la proposta d’instituir aquesta Diada, que fou aprovada majoritàriament tant per les comunitats catalanes d’Amèrica com per les d’Europa i la resta del món. El 1998 es va celebrar per primera vegada.

El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que declarava oficial la Diada. Per la seva banda, el Govern de Catalunya, en la reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptar l’acord de declaraci’o oficial d’aquesta Diada.

Des de la creació del Dia Internacional de la Catalunya Exterior, la FIEC edita cada any un cartell commemoratiu. El d’enguany és obra d’Antònia Soplón, de la Casa Catalana de Saragossa.

En les edicions anteriors, el cartell commemoratiu del Dia Internacional de la Catalunya Exterior ha estat elaborat pels artistes Ràfols Casamada (1998), Antoni Clavé (1999), Josep Guinovart (2000), Chantal Ripol (2001), Roser Capdevila (2002), Sergi Mas (2003), Maria Girona (2004), Pilar Alférez Pinós (2005), Antoni Tàpies (2006), Núria Muñoz Ginesta (2007), Carles Ballesteros (2008), Maria Andrews (2009) i Mauricio Vicente (2010).

Més enllà de la seva activitat associativa ha estat una persona que tots recordarem sempre per la seva profunda generositat humana, el seu caràcter dolç i proper i pel coratge amb el qual va saber afrontar tant la mort de la seva filla Alba com la difícil i desigual lluita contra la malaltia que finalment l’ha allunyat de nosaltres per sempre. Descansi en pau una persona bona i generosa.

Al gener, la primera activitat del Centre Català serà el festival de cinema. La conferència de l’eurodiputat Ramon Tremosa, prevista en principi per al 12 de gener, ha hagut de ser ajornada. De moment, no tenim cap data prevista, però us la farem saber tan aviat com disposem d’aquesta informació.

Recordeu també que divendres 21 de gener tindrà lloc el concert de Jordi Savall a la Philharmonie de Luxemburg.

Trobareu els dos artistes dimecres a partir de les sis de la tarda. A més, durant el vernissage tindrà lloc la presentació del darrer llibre d’art dedicat a l’obra de Carbonell. Aquí teniu una invitació.

L’exposició estarà oberta fins al 6 de novembre.

La FIEC fa una crida a les comunitats catalanes de l’exterior perquè el dia 10 de juliol expressin el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional

En la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) de 2006, el primer que la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) va proposar era una cosa ben senzilla i òbvia: que es reconegués la condició de català a totes aquelles persones que per raons de qualsevol tipus han decidit, de manera permanent o provisional, desenvolupar la seva activitat a l’exterior del territori físic de Catalunya. Un altre aspecte fonamental perquè la Catalunya Exterior estigués plenament integrada amb la resta del país era i és la seva participació electoral sense restriccions. També consideràvem fonamental garantir l’ensenyament de la llengua catalana als catalans de l’exterior, tant pels catalans que viuen a l’exterior com per a qualsevol persona interessada en el seu estudi.

El text del nou Estatut de Catalunya, sotmès a referèndum el 18 de juny de 2006, es refereix a les comunitats catalanes de l’exterior a l’article 7 (la condició política de catalans) i en l’article 13 (les comunitats catalanes de l’exterior) en termes que la FIEC, que va ser una de les entitats consultades en els tràmits de compareixença previs a la redacció final, va considerar, malgrat no recollir tot el que es podia haver recollit, com a àmpliament satisfactoris.

Quatre anys més tard hem de constatar que la qualitat democràtica cada cop més a la baixa de les institucions de l’Estat espanyol no ha permès que el que l’EAC preveia per a les comunitats catalanes de l’exterior s’estigui aplicant de la forma que desitjaríem. Si bé la recent sentència del Tribunal Constitucional no qüestiona els dos articles esmentats (7 i 13) referents a les comunitats catalanes de l’exterior, sí que qüestiona el text de l’article 125.3 pel que fa a la capacitat de la Generalitat en l’execució de competències de comerç exterior, el de l’article 127.1 pel que fa a la projecció internacional de la cultura catalana (competències que es poden exercir «siempre que no perturben la competencia estatal») i les del Capítol III sobre acció exterior de la Generalitat («las actividades con proyección exterior … deben entenderse limitadas a aquellas que no originen obligaciones inmediatas y actuales frente a los poderes públicos extranjeros … no incidan en la política exterior del Estado y no generen responsabilidad de éste frente a … organizaciones inter o supranacionales»).

Aquestes decisions específiques poden afectar a la Catalunya Exterior i a l’acció exterior del Govern de Catalunya, a banda de totes aquelles de caràcter general (inconstitucionalitat de l’article 6.1 sobre el caràcter preferent de la llengua catalana; de l’article 8.1 sobre símbols nacionals; del 33.5 sobre la llengua; del 34 sobre atenció en català; del 35.1 sobre escolarització; del 50.5 sobre foment i difusió del català; dels articles 110 i 112 sobre competències de la Generalitat; del 122 sobre consultes, etc.) que afecten a tota la població catalana independentment del seu lloc de residència. Tot això podria, segons com s’apliqui, limitar l’acció cultural, lingüística i comercial de la Generalitat a l’exterior i podria incidir negativament en algunes de les activitats d’entitats que formem part de la Catalunya Exterior.

A aquestes potencials limitacions derivades de la sentència del Tribunal Constitucional, hi hem d’afegir les recents decisions que proposen la limitació del dret de vot als espanyols residents a l’estranger adoptades per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que properament es discutiran al ple del Congrés. Una proposta de llei que no respecta el principi d’igualtat electoral entre catalans que recull l’EAC i que recullen també altres normes catalanes i estatals.

Per totes aquestes raons la Junta Directiva de la FIEC (www.fiecweb.cat) fa una crida a totes les entitats que formen les comunitats catalanes de l’exterior a expressar el proper dissabte 10 de juliol, en la forma que creguin més convenient, simbòlica o pràctica, i en la forma que creguin més adaptada a la realitat de cadascun dels països d’acollida, el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional i a expressar el seu suport a la manifestació convocada a Barcelona aquell dia sota el lema «Som una nació: nosaltres decidim».

Les comunitats catalanes de l’exterior ens considerem part integral de la nació catalana i així ho volem expressar en aquests moments difícils que necessiten de la més àmplia unitat civil de tots els catalans resideixin on resideixin.

Federació Internacional d’Entitats Catalanes