Centre Català de Luxemburg

Per gentilesa de la FIEC, aquí podeu descarregar un recull que aplega exemples de les accions de suport a l’Estatut que van organitzar les diferents associacions de catalans repartits pel món.

A continuació reproduïm un comunicat de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes del dia 6 de juliol de 2010:

La FIEC fa una crida a les comunitats catalanes de l’exterior perquè el dia 10 de juliol expressin el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional

En la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) de 2006, el primer que la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) va proposar era una cosa ben senzilla i òbvia: que es reconegués la condició de català a totes aquelles persones que per raons de qualsevol tipus han decidit, de manera permanent o provisional, desenvolupar la seva activitat a l’exterior del territori físic de Catalunya. Un altre aspecte fonamental perquè la Catalunya Exterior estigués plenament integrada amb la resta del país era i és la seva participació electoral sense restriccions. També consideràvem fonamental garantir l’ensenyament de la llengua catalana als catalans de l’exterior, tant pels catalans que viuen a l’exterior com per a qualsevol persona interessada en el seu estudi.

El text del nou Estatut de Catalunya, sotmès a referèndum el 18 de juny de 2006, es refereix a les comunitats catalanes de l’exterior a l’article 7 (la condició política de catalans) i en l’article 13 (les comunitats catalanes de l’exterior) en termes que la FIEC, que va ser una de les entitats consultades en els tràmits de compareixença previs a la redacció final, va considerar, malgrat no recollir tot el que es podia haver recollit, com a àmpliament satisfactoris.

Quatre anys més tard hem de constatar que la qualitat democràtica cada cop més a la baixa de les institucions de l’Estat espanyol no ha permès que el que l’EAC preveia per a les comunitats catalanes de l’exterior s’estigui aplicant de la forma que desitjaríem. Si bé la recent sentència del Tribunal Constitucional no qüestiona els dos articles esmentats (7 i 13) referents a les comunitats catalanes de l’exterior, sí que qüestiona el text de l’article 125.3 pel que fa a la capacitat de la Generalitat en l’execució de competències de comerç exterior, el de l’article 127.1 pel que fa a la projecció internacional de la cultura catalana (competències que es poden exercir «siempre que no perturben la competencia estatal») i les del Capítol III sobre acció exterior de la Generalitat («las actividades con proyección exterior … deben entenderse limitadas a aquellas que no originen obligaciones inmediatas y actuales frente a los poderes públicos extranjeros … no incidan en la política exterior del Estado y no generen responsabilidad de éste frente a … organizaciones inter o supranacionales»).

Aquestes decisions específiques poden afectar a la Catalunya Exterior i a l’acció exterior del Govern de Catalunya, a banda de totes aquelles de caràcter general (inconstitucionalitat de l’article 6.1 sobre el caràcter preferent de la llengua catalana; de l’article 8.1 sobre símbols nacionals; del 33.5 sobre la llengua; del 34 sobre atenció en català; del 35.1 sobre escolarització; del 50.5 sobre foment i difusió del català; dels articles 110 i 112 sobre competències de la Generalitat; del 122 sobre consultes, etc.) que afecten a tota la població catalana independentment del seu lloc de residència. Tot això podria, segons com s’apliqui, limitar l’acció cultural, lingüística i comercial de la Generalitat a l’exterior i podria incidir negativament en algunes de les activitats d’entitats que formem part de la Catalunya Exterior.

A aquestes potencials limitacions derivades de la sentència del Tribunal Constitucional, hi hem d’afegir les recents decisions que proposen la limitació del dret de vot als espanyols residents a l’estranger adoptades per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que properament es discutiran al ple del Congrés. Una proposta de llei que no respecta el principi d’igualtat electoral entre catalans que recull l’EAC i que recullen també altres normes catalanes i estatals.

Per totes aquestes raons la Junta Directiva de la FIEC (www.fiecweb.cat) fa una crida a totes les entitats que formen les comunitats catalanes de l’exterior a expressar el proper dissabte 10 de juliol, en la forma que creguin més convenient, simbòlica o pràctica, i en la forma que creguin més adaptada a la realitat de cadascun dels països d’acollida, el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional i a expressar el seu suport a la manifestació convocada a Barcelona aquell dia sota el lema «Som una nació: nosaltres decidim».

Les comunitats catalanes de l’exterior ens considerem part integral de la nació catalana i així ho volem expressar en aquests moments difícils que necessiten de la més àmplia unitat civil de tots els catalans resideixin on resideixin.

Federació Internacional d’Entitats Catalanes

Dimecres 2 de juny, a les 14.15 hores, la Universitat de Saarbrücken ha organitzat una interessant conferència sobre la Catalunya Nord. El professor Michel Leiberich de la Universitat de Perpinyà presentarà la seva intervenció que porta per títol «La Catalunya del Nord – “Soyez propres, parlez français”: Frankreich und die Sprachenvielfalt».

El professor Leiberich és Doctor en Estudis Germànics per la Universitat de París VIII, membre de l’Institut Català de Recerca en Ciències Socials i «Maître de Conférence» a la Universitat de Perpinyà. Ha publicat nombrosos treballs i articles sobre identitat, memòria històrica, camps de concentració i llengua catalana.

Aquesta conferència és una activitat de la Càtedra de Filologia Romànica, amb la col.laboració del Lectorat de Català, d’aquesta Universitat alemanya. Tindrà lloc a l’edifici C 5.2, HS 415. Tot aquell que hi estigui interessat hi pot assistir lliurement. Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de la Càtedra.

Diumenge vinent se celebra el Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2010 marcat per l’amenaça de la supressió de vot a 126.398 catalans

Amb l’objectiu de recordar els centenars de milers de catalans que viuen fora del país, aquest proper diumenge, dia 25 d’abril, se celebrarà el Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2010.

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativa de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), que agrupa a la majoria de centres, casals i associacions catalanes de l’exterior. En la Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, celebrada el 1997 a la ciutat argentina de Mendoza, la FIEC va presentar la proposta d’instituir aquesta Diada. La proposta fou aprovada majoritàriament, tant per les comunitats catalanes d’Amèrica com per les d’Europa i la resta del món. El 1998 se celebrà per primera vegada el Dia Internacional de la Catalunya Exterior.

El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que declarava oficial la Diada, amb el següent text: «El Parlament de Catalunya insta al Govern a establir oficialment la celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior per Sant Jordi, o el primer diumenge després de Sant Jordi, si aquesta diada no s’escau en diumenge, i en el marc de les seves competències, a donar relleu públic a aquesta celebració». En aquest sentit, el Govern de Catalunya, en la seva reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptar l’acord de declaració oficial d’aquesta Diada.

La imatge mostra el cartell del Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2010, obra de Mauricio Vicente, del Centre Català de Rosario, Argentina.

AREL (Amis de la République espagnole à Luxembourg) organitza la projecció d’un interessant documental al cinema Utopia de la ciutat de Luxemburg dijous 15 d’abril a les 19.00 hores. Es tracta de la cinta Fils de Rojo, dirigida per Dominique Gautier i protagonitzada per Jean Ortiz, que serà present a la projecció.

Jean Ortiz és, com diu el títol, fill d’un rojo, és a dir, un republicà que va haver d’exiliar-se a França al final de la Guerra Civil Espanyola. Actualment és professor a la Universitat de Pau i militant per la recuperació de la memòria històrica. Amb el realitzador, Gautier, han creat altres documentals sempre a l’entorn de la qüestió de la memòria. Alguns títols són: Guerrillero (història dels republicans que es van integrar a la resistència francesa), Les maquis de l’impossible espoir (sobre el maquis a Cantàbria), Rouge miroir (retrat de Virgile Peña, present a les grans tragèdies del segle XX) o Le cri du silence (la crònica de l’exhumació d’una fossa comuna).

Després de la projecció, serà possible parlar d’història, de cinema i de política amb el protagonista del documental i d’alguns importants episodis històrics recents.

Una reforma legislativa en discussió al Congrés dels Diputats vol anul.lar el dret de vot dels espanyols i dels catalans residents a l’exterior

Segons va informar el dia 3 d’abril el diari El País, els dos principals partits polítics representats al Congrés dels Diputats (PSOE i PP) preparen una modificació de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) amb la finalitat de privar del dret de vot als espanyols residents a l’exterior en les eleccions locals, autonòmiques i en les eleccions al Congrés de Diputats. Segons aquest diari semblaria que les direccions nacionals dels dos grans partits estan d’acord en un canvi legislatiu que implicaria l’eliminació del dret de vot pels espanyols residents a l’exterior en els comicis municipals i autonòmics i en la creació d’una circumscripció electoral exclusiva per a l’emigració al Senat (entre quatre i cinc senadors a escollir) i eliminaria també el dret de vot al Congrés dels Diputats.

Les raons principals per les quals es vol fer aquesta reforma apunten a la necessitat de trobar més garanties de transparència desprès de les denúncies i sospites sobre duplicitat de censats, no exclusió de persones traspassades o dubtes sobre el transport dels vots que han aparegut a Galícia en les darreres conteses electorals, tant generals, com autonòmiques i municipals. Un problema sens dubte real, però que ha de trobar la solució no amb l’aplicació del «café para todos» sinó amb regulacions específiques pel vot en aquesta comunitat. És com si davant les dificultats que tenen l’Estat i les autonomies en aplicar la Llei de dependència optessin per suprimir el dret en comptes de trobar les fórmules pràctiques per a fer-lo possible.

En paral.lel, els autors de la reforma qüestionen el fet que els residents a l’estranger formem part de la societat catalana o de l’espanyola. D’acord amb aquesta pintoresca afirmació persones com Antoni Bassas (corresponsal de TV3 resident a Washington), Pau Gasol (jugador de bàsquet resident a Los Angeles) o Cesc Fàbregas (jugador de futbol resident a Londres) no formen part ni de la societat catalana ni de l’espanyola (no entenem doncs com en el cas dels dos darrers se’ls convida a jugar en les seleccions espanyola i catalana dels seus esports). La cosa resulta encara més pintoresca quan resulta que la Infanta Cristina de Borbón i el Sr. Iñaki Urdangarin (residents a Washington) també quedaran privats del seu dret de vot atès que, segons els autors de la reforma, no formen part de la societat espanyola.

Des de la FIEC lamentem profundament la instrumentalització d’aquesta decisió que estan fent sectors de l’extrema dreta espanyola i catalana per a confrontar la supressió del dret de vot als residents a l’exterior amb el possible atorgament del dret de vot a les eleccions municipals a estrangers residents a Espanya. Els autors de la reforma, que són els únics culpables d’aquesta demagògia, hi haurien d’haver pensat abans.

És prou clar que si el Parlament de Catalunya hagués aprovat, quan tocava, una llei electoral pròpia per a Catalunya, molt probablement aquesta lamentable intromissió en la sobirania del nostre Parlament no s’hagués arribat a produir mai i el dret de vot pels residents catalans a l’exterior (que mai cap partit català no ha qüestionat) no estaria en discussió. Tot i així serà, en tots els casos, la llei estatal la que determini si els residents a l’exterior poden o no votar a les eleccions al Congrés de Diputats, municipals, europees o referèndums atès que aquests processos electorals són competència de l’Estat.

Els terminis per a la posada en marxa del nou sistema són encara incerts, atès que les conclusions de la Subcomissió haurien d’enviar-se a la Comissió Constitucional del Congrés per a després elaborar un projecte de llei que haurien de votar el Congrés i el Senat. Si, com sembla i ateses les protestes que la iniciativa està provocant arreu, l’entrada en vigor de la nova llei es fa finalment el 2011 (just abans de les eleccions municipals) el vot dels 126.398 catalans censats a 1 de febrer en el CERA (Censo Electoral de Residentes Ausentes), en les eleccions del mes de novembre de 2010 al Parlament de Catalunya estaria assegurat. Seria, però, de no aprovar-se en la propera legislatura una llei electoral catalana favorable a aquest dret, la darrera vegada que la Catalunya Exterior votaria al Parlament de Catalunya. En la resta de comicis, de no canviar les coses, els catalans residents a l’exterior ja no hi votarien més.

Adjuntem el text de la carta que la FIEC ha adreçat als diversos caps dels grups parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats o Senat a Madrid:

• Josep Antoni Duran i Lleida (CiU)
• Joan Ridao (ERC)
• Joan Herrera (IC/V)
• Daniel Martínez (PSC-PSOE)
• Alícia Sánchez-Camacho (PP)

Còpia de la carta ha estat adreçada a tots els diputats catalans en tots els parlaments (català, espanyol i europeu). En aquesta carta exposem les nostres raons jurídiques i polítiques i els demanem una actitud ferma d’oposició a aquesta proposta de reforma. D’altres accions, sobre les quals anirem informant, ja estan en marxa.

Creiem que com a comunitats catalanes de l’exterior hem de reaccionar i us demanem que pel mitjà que creieu més adient expresseu, des de la vostra entitat o a títol individual, el vostre suport al dret democràtic dels catalans residents a l’exterior a participar en les eleccions al Parlament de Catalunya i en d’altres processos electorals. Ningú té dret a privar-nos del nostre dret a participar en la vida democràtica catalana i a fer-hi presents els nostres interessos com a comunitats catalanes de l’exterior.

Continuarem informant de tots els esdeveniments d’aquest tema.

La Junta Directiva de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC)
Abril de 2010

Pàgina web: http://www.fiecweb.cat/
Correu electrònic: fiec@fiecweb.cat
Grup Facebook: http://www.facebook.com/home.php?#!/pages/Federacio-Internacional-dEntitats-Catalanes-FIEC/320516139060?ref=mf

Des de fa poc compteu amb dos nous mitjans per comunicar amb el Centre Català i per informar-vos de les nostres activitats:

•  Facebook: hem creat un grup a la xarxa social més popular. Visiteu-lo, consulteu-lo i pengeu-hi tota la informació que vulgueu.
•  Catalans al món: la web http://www.catalansalmon.com/, punt de trobada a internet de tants catalans repartits pels cinc continents, ha afegit recentment una bandereta catalana sobre el Gran Ducat. Per publicar-hi informació, només cal registrar-se gratuïtament. Per consultar la pàgina només cal passar-hi de tant en tant.

Recordeu que aquest any tenim moltes activitats previstes. Les més immediates són el XVII cicle de cinema (amb pel.lícules com REC2, Garbo, l’home que va salvar el món i Petit indi) i el recital de poesia a Esch-sur-Alzette.

Les eleccions generals es duen a terme a Luxemburg, cada cinc anys el primer diumenge de juny o, si aquesta data coincideix amb el Diumenge de Pentecosta, se celebra l’últim diumenge de maig. La norma electoral al Gran Ducat estipula, però, que “les eleccions generals s’han d’organitzar el dia de l’elecció dels representants del Parlament Europeu si aquesta elecció es du a terme el juny del mateix any”. Com que 2009 és un any d’eleccions europees, els luxemburguesos estan cridats a designar els 60 membres del seu Parlament nacional i els seus 6 diputats europeus, el 7 de juny.

El sistema polític
El Parlament luxemburguès comprèn una sola cambra, la Cambra de Representants, amb 60 diputats elegits per un període de cinc anys per un sistema de llista proporcional, d’acord amb el principi de la menor quota electoral.

Cada votant té tants vots com diputats hagi d’elegir en la seva circumscripció, pot donar cadascun dels vots entre els candidats de la mateixa llista o en llistes diferents. D’aquesta manera, el votant pot atribuir un vot a cadascun dels candidats de la mateixa llista. Una persona també pot votar pels candidats a partir de dues o diverses llistes o fins i tot de “doble vot”, és a dir, votar dues vegades (màxim) un dels candidats a la llista. El votant és lliure de barrejar, de la manera que vulgui, els seus vots (per exemple, utilitzant el doble vot de diversos candidats de diferents llistes).

El Gran Ducat es divideix en quatre circumscripcions en les eleccions generals: el Sud (Esch-sur-Azette i Capellen), que selecciona 23 representants; el Centre (Mersch i Luxemburg), 21 diputats; el Nord (Diekirch, Redange, Wiltz i Clervaux-Vianden), 9 diputats; i l’Est (Grevenmacher, Echternach i Remich), 7 representants. Els candidats a la Cambra de Representants han de tenir almenys 21 anys d’edat.

Per últim cal recordar que és obligatori votar a Luxemburg. L’abstenció injustificada es castiga amb una multa (100-250 EUR). Si això passa més d’una vegada en els següents cinc anys, la multa s’incrementa de 500-1000 EUR i els votants poden ser exclosos del cens electoral, o fins i tot se’ls pot prohibir qualsevol forma de nomenament, ascens o distinció. Persones d’edat avançada (majors de 75) o els que viuen a l’estranger no estan autoritzats a votar ni podran votar per correu. El Gran Ducat no permet el vot per representació.

Tots els projectes de llei són sotmesos a una doble votació al Parlament de Luxemburg. L’Article 59 de la Constitució obliga els diputats a votar dues vegades un mateix projecte de llei, excepte si la Cambra de Representants i el Consell d’Estat decideixen una altra cosa. Un període d’almenys tres mesos ha d’estar comprès entre les dues votacions.

En l’actualitat són cinc els partits polítics presents a la Cambra de Representants:
- Chrëschtlech Sozialer Vollekspartei (CSV), al qual pertany el primer ministre actual, Jean-Claude Juncker
- Lëtzebuerger Sozialistescher Aarbechterpartei (LSAP)
- Demokratesch Partei (DP)
- Déi Greng
- Alternativ Demokratesch Reformpartei (ADR)

La Galerie municipal de Walferdange, 5 route de Diekirch, ha programat una exposició del pintor valencià Francesc Vanyó. Aquest espai cultural acollirà una mostra conjunta de Vanyó i del pintor luxemburguès Raymond Lutgen.

La Galerie és oberta cada dia a partir de les dues de la tarda i fins a les vuit del vespre. L’entrada a l’exposició és gratuïta. El vernissage se celebrarà divendres 8 de maig a les 18.30, sempre a la Galerie de Walferdange.

Podeu descarregar un tríptic amb més informació (que conté, a més, una invitació a la inauguració de divendres) fent clic sobre aquesta línia.

F. Vanyó, nascut a Xàtiva el 1944, es caracteritza per una obra realista, centrada sobretot en paisatges. Amb un espectacular desplegament de colors, aquest pintor aconsegueix interpretar els paisatges d’una manera molt personal, gairebé dotant-los de vida i reflectint-los en moviment sobre la tela. Els olis de la mostra us n’oferiran un bon exemple.

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativa de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), que agrupa la majoria de centres, casals i associacions catalanes de l’exterior. En la Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica celebrada el 1997 a la ciutat argentina de Mendoza, la FIEC va presentar la proposta d’instituir aquesta Diada. La proposta fou aprovada majoritàriament, tant per les comunitats catalanes d’Amèrica com per les d’Europa i la resta del món. El 1998 se celebrà per primera vegada el Dia Internacional de la Catalunya Exterior.

El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que declarava oficial la Diada, amb el següent text: “El Parlament de Catalunya insta al Govern a establir oficialment la celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior per Sant Jordi, o el primer diumenge després de Sant Jordi, si aquesta diada no s’escau en diumenge, i en el marc de les seves competències, a donar relleu públic a aquesta celebració”. En aquest sentit, el Govern de Catalunya, en la seva reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptar l’acord de declaració oficial d’aquesta Diada.

Des de la creació del Dia Internacional de la Catalunya Exterior, la FIEC editada cada any un cartell commemoratiu. Enguany, el cartell és obra de Maria Andrews, resident a San Francisco. Andrews és filla de Sabadell on hi te la major part de la seva família. Actualment resideix a San Francisco (Califórnia, Estats Units d’Amèrica) set mesos l’any i a Catalunya la resta del temps. És llicenciada en Belles Arts per l’Institut d’Art de San Francisco on va estudiar fotografia amb els famosos fotògrafs Pirkle Jones, Larry Sultan i Jim Goldberg, i pintura amb Carlos Villa, Sam Tchakalian, Irene Pijoan i Pat Klein.

En les edicions anteriors, el cartell commemoratiu del Dia Internacional de la Catalunya Exterior ha estat elaborat pels artistes Ràfols Casamada (1998), Antoni Clavé (1999), Josep Guinovart (2000), Chantal Ripol (2001), Roser Capdevila (2002), Sergi Mas (2003), Maria Girona (2004), Pilar Alférez Pinós (2005), Antoni Tàpies (2006), Núria Muñoz Ginesta (2007), Carles Ballesteros (2008) i, enguany, Maria Andrews (2009).

http://www.fiecweb.cat/