Centre Català de Luxemburg

La llarga carrera de Maria del Mar Bonet, que es remunta a l’època dels «Setze Jutges» i als difícils temps de la dictadura franquista, i la seva projecció internacional permeten afirmar que la cantant no necessita presentació. Ni tan sols a Luxemburg, on ha actuat en dues ocasions (1988 i 1994) davant d’un auditori ple i completament entregat. Per a aquesta tercera visita, l’artista mallorquina ha preparat un recital extraordinari en el qual presenta la versió musicada d’una selecció de poesia de la seva terra natal.

En companyia del pianista Dani Espasa, Bonet ens oferirà un concert amb les melodies que han creat i triat per fer arribar a tothom els versos de poetes mallorquins de totes les èpoques. La mostra va des de Ramon Llull (segles XIII-XIV) fins a Miquel Àngel Riera (segle XX). Gràcies a tots ells i a la veu única de la cantant la nit adquirirà una atmosfera màgica digna dels grans recitals.

El concert tindrà lloc dilluns 3 de maig a l’abadia de Neumünster a les 20.00. Es poden comprar els bitllets (25 euros tarifa normal, 20 per a socis i estudiants) a la pàgina de Luxembourg-Ticket o directament a l’abadia el mateix vespre del concert.

Aquest concert compta amb el suport del Centre Culturel de Rencontre de l’Abbaye de Neumünster, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ambaixada d’Espanya a Luxemburg.

Un petit recordatori d’altres activitats del Centre: dimarts 4 de maig, celebrarem un sopar-debat amb el matemàtic Claudi Alzina sobre «Les vitamines de les matemàtiques» (o les matemàtiques de la vida quotidiana) a l’hotel Melià. Claudi Alzina, a més, pronunciarà el 5 de maig una conferència sobre els secrets matemàtics de Gaudí a la Universitat de Luxemburg.

Aquest proper cap de setmana, de divendres 23 a dilluns 26, el Centre Català ha previst un munt d’activitats. Teníem diverses excuses, Sant Jordi i el Dia Internacional de la Catalunya Exterior, i les volíem aprofitar.

Per començar, divendres 23, dia de Sant Jordi, amb una parada de llibres i roses al restaurant Chez Rafael (a place de París, al centre de la ciutat de Luxemburg). En aquesta parada, oberta de 16.00 a 20.30, podreu trobar les últimes novetats en català i castellà, a més de molt bones ofertes. Cada comprador rebrà l’obsequi d’una rosa.

Al mateix restaurant, a partir de les 20.30, se celebrarà el tradicional sopar de Sant Jordi del Centre Català. El preu del menú d’aquest vespre és de 35 euros. A més del menjar, inclou un petit recital de poesia organitzat pels esforçats voluntaris del Centre. Si voleu reservar, truqueu al (00352) 691 425565 o bé escriviu a la nostra adreça de contacte.

Aquell mateix vespre a partir de les 19.00, si voleu més poesia, comença el Printemps des poètes a la Kulturfabrik d’Esch-sur-Alzette. Per començar, hi haurà un petit bufet per sopar, que vindrà seguit d’un homenatge a la poeta Taslima Nasreen (Premi Sájarov del Parlament Europeu) i d’un recital de poesia amenitzat per Judith i Vania Lecuit (violoncel i alto).

El Printemps des poètes, una festa de la poesia que se celebra des de fa més de vint anys a tot el món, continua dissabte amb un concert de jazz a l’Istituto Italiano di Cultura a les 11.30 i amb la Grande nuit de la poésie dissabte al vespre a partir de les 19.00 a l’abadia de Neumünster. Com en les darreres cinc edicions, el Centre Català hi serà representat, en aquest cas, per la poeta Susanna Rafart.

El darrer acte del Printemps serà diumenge 25 d’abril, a les 11.00, a la galeria d’art Simoncini (rue Notre Dame, de la ciutat de Luxemburg). Diumenge 25 d’abril és, a més, el Dia Internacional de la Catalunya Exterior. Durant aquest dia dedicat als catalans escampats i organitzats arreu del món, se celebraran una sèrie d’actes i la FIEC publicarà més informació sobre el dret de vot dels catalans a l’estranger. Si en voleu més dades, feu un cop d’ull al missatge anterior d’aquesta pàgina.

Per si encara no en teníeu prou, dilluns 26 encara hi ha una activitat prevista. En aquest cas, gastronòmica, per acabar tal com vam començar. Un cuiner català farà una classe magistral al Lycée de Bonnevoie. Aprofitant la seva presència, hem muntat un taller de cuina mediterrània obert al públic i al mateix Lycée. A partir de les 17.00 i per 60 euros (inclou les classes i el sopar), podreu participar en aquest interessant taller de cuina i preparar el sopar que ens cruspirem tots plegats després (a partir de les 19.00). El preu del sopar és de 45 euros (tot inclòs). Per inscriure-us, escriviu a la nostra adreça.

I recordeu que el 3 de maig ens visitarà la Maria del Mar Bonet per a un concert excepcional i que el 4 de maig tindreu l’ocasió de sopar i xerrar amb el matemàtic Claudi Alsina (tema: «Les vitamines de les matemàtiques»), que l’endemà prounciarà una conferència sobre els secrets matemàtics de Gaudí a la Universitat de Luxemburg.

Diumenge vinent se celebra el Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2010 marcat per l’amenaça de la supressió de vot a 126.398 catalans

Amb l’objectiu de recordar els centenars de milers de catalans que viuen fora del país, aquest proper diumenge, dia 25 d’abril, se celebrarà el Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2010.

El Dia Internacional de la Catalunya Exterior és una iniciativa de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), que agrupa a la majoria de centres, casals i associacions catalanes de l’exterior. En la Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, celebrada el 1997 a la ciutat argentina de Mendoza, la FIEC va presentar la proposta d’instituir aquesta Diada. La proposta fou aprovada majoritàriament, tant per les comunitats catalanes d’Amèrica com per les d’Europa i la resta del món. El 1998 se celebrà per primera vegada el Dia Internacional de la Catalunya Exterior.

El 4 de març de 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que declarava oficial la Diada, amb el següent text: «El Parlament de Catalunya insta al Govern a establir oficialment la celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior per Sant Jordi, o el primer diumenge després de Sant Jordi, si aquesta diada no s’escau en diumenge, i en el marc de les seves competències, a donar relleu públic a aquesta celebració». En aquest sentit, el Govern de Catalunya, en la seva reunió del dia 6 d’abril del mateix any 1999, va adoptar l’acord de declaració oficial d’aquesta Diada.

La imatge mostra el cartell del Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2010, obra de Mauricio Vicente, del Centre Català de Rosario, Argentina.

Arriba l’esdeveniment més popular del Centre Català de Luxemburg: la calçotada. Serà aquest diumenge, 18 d’abril, al local del CBDM, un dels grups d’escoltes de la FNEL, a partir de les 13.00 hores. El local es troba a Merl, concretament al número 38A de la Rue des Celtes (sempre a la ciutat de Luxemburg).

Feu clic aquí per veure un mapa més gran

Enguany hem tingut alguns problemes tècnics i una difícil recerca d’un local (adjuntem un mapa per fer-vos més fàcil la tasca de trobar-lo), cosa que ens ha dut a anunciar la calçotada amb tan poca antelació i a demanar disculpes a tots els que vivien ansiosos l’espera d’aquest moment. Tanmateix, no faltarà res: calçots, costelles de xai a la brasa, botifarra, pa, vi, cafè i postres. El preu és de 40 euros per als adults (35 en cas de ser socis del CCL) i 15 per als menors d’edat.

Per raons de capacitat del local, aquest any només acceptarem 100 adults. Per tant, afanyeu-vos a reservar a la nostra adreça habitual o posant-vos en contacte amb en Xavier Valeri.

I no marxeu gaire lluny, perquè les properes setmanes estan carregades d’activitats:

• Divendres 23: parada de llibres i roses i sopar de Sant Jordi
• De divendres 23 a diumenge 25: Printemps des poètes, amb Susanna Rafart
• Diumenge 25: Dia de la Catalunya Exterior
• Dilluns 26: classes de cuina al Lycée technique de Bonnevoie
• Dilluns 3 de maig: concert de Maria del Mar Bonet
• Dimarts 4 de maig: sopar-debat amb el matemàtic Claudi Alsina

AREL (Amis de la République espagnole à Luxembourg) organitza la projecció d’un interessant documental al cinema Utopia de la ciutat de Luxemburg dijous 15 d’abril a les 19.00 hores. Es tracta de la cinta Fils de Rojo, dirigida per Dominique Gautier i protagonitzada per Jean Ortiz, que serà present a la projecció.

Jean Ortiz és, com diu el títol, fill d’un rojo, és a dir, un republicà que va haver d’exiliar-se a França al final de la Guerra Civil Espanyola. Actualment és professor a la Universitat de Pau i militant per la recuperació de la memòria històrica. Amb el realitzador, Gautier, han creat altres documentals sempre a l’entorn de la qüestió de la memòria. Alguns títols són: Guerrillero (història dels republicans que es van integrar a la resistència francesa), Les maquis de l’impossible espoir (sobre el maquis a Cantàbria), Rouge miroir (retrat de Virgile Peña, present a les grans tragèdies del segle XX) o Le cri du silence (la crònica de l’exhumació d’una fossa comuna).

Després de la projecció, serà possible parlar d’història, de cinema i de política amb el protagonista del documental i d’alguns importants episodis històrics recents.

Una reforma legislativa en discussió al Congrés dels Diputats vol anul.lar el dret de vot dels espanyols i dels catalans residents a l’exterior

Segons va informar el dia 3 d’abril el diari El País, els dos principals partits polítics representats al Congrés dels Diputats (PSOE i PP) preparen una modificació de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) amb la finalitat de privar del dret de vot als espanyols residents a l’exterior en les eleccions locals, autonòmiques i en les eleccions al Congrés de Diputats. Segons aquest diari semblaria que les direccions nacionals dels dos grans partits estan d’acord en un canvi legislatiu que implicaria l’eliminació del dret de vot pels espanyols residents a l’exterior en els comicis municipals i autonòmics i en la creació d’una circumscripció electoral exclusiva per a l’emigració al Senat (entre quatre i cinc senadors a escollir) i eliminaria també el dret de vot al Congrés dels Diputats.

Les raons principals per les quals es vol fer aquesta reforma apunten a la necessitat de trobar més garanties de transparència desprès de les denúncies i sospites sobre duplicitat de censats, no exclusió de persones traspassades o dubtes sobre el transport dels vots que han aparegut a Galícia en les darreres conteses electorals, tant generals, com autonòmiques i municipals. Un problema sens dubte real, però que ha de trobar la solució no amb l’aplicació del «café para todos» sinó amb regulacions específiques pel vot en aquesta comunitat. És com si davant les dificultats que tenen l’Estat i les autonomies en aplicar la Llei de dependència optessin per suprimir el dret en comptes de trobar les fórmules pràctiques per a fer-lo possible.

En paral.lel, els autors de la reforma qüestionen el fet que els residents a l’estranger formem part de la societat catalana o de l’espanyola. D’acord amb aquesta pintoresca afirmació persones com Antoni Bassas (corresponsal de TV3 resident a Washington), Pau Gasol (jugador de bàsquet resident a Los Angeles) o Cesc Fàbregas (jugador de futbol resident a Londres) no formen part ni de la societat catalana ni de l’espanyola (no entenem doncs com en el cas dels dos darrers se’ls convida a jugar en les seleccions espanyola i catalana dels seus esports). La cosa resulta encara més pintoresca quan resulta que la Infanta Cristina de Borbón i el Sr. Iñaki Urdangarin (residents a Washington) també quedaran privats del seu dret de vot atès que, segons els autors de la reforma, no formen part de la societat espanyola.

Des de la FIEC lamentem profundament la instrumentalització d’aquesta decisió que estan fent sectors de l’extrema dreta espanyola i catalana per a confrontar la supressió del dret de vot als residents a l’exterior amb el possible atorgament del dret de vot a les eleccions municipals a estrangers residents a Espanya. Els autors de la reforma, que són els únics culpables d’aquesta demagògia, hi haurien d’haver pensat abans.

És prou clar que si el Parlament de Catalunya hagués aprovat, quan tocava, una llei electoral pròpia per a Catalunya, molt probablement aquesta lamentable intromissió en la sobirania del nostre Parlament no s’hagués arribat a produir mai i el dret de vot pels residents catalans a l’exterior (que mai cap partit català no ha qüestionat) no estaria en discussió. Tot i així serà, en tots els casos, la llei estatal la que determini si els residents a l’exterior poden o no votar a les eleccions al Congrés de Diputats, municipals, europees o referèndums atès que aquests processos electorals són competència de l’Estat.

Els terminis per a la posada en marxa del nou sistema són encara incerts, atès que les conclusions de la Subcomissió haurien d’enviar-se a la Comissió Constitucional del Congrés per a després elaborar un projecte de llei que haurien de votar el Congrés i el Senat. Si, com sembla i ateses les protestes que la iniciativa està provocant arreu, l’entrada en vigor de la nova llei es fa finalment el 2011 (just abans de les eleccions municipals) el vot dels 126.398 catalans censats a 1 de febrer en el CERA (Censo Electoral de Residentes Ausentes), en les eleccions del mes de novembre de 2010 al Parlament de Catalunya estaria assegurat. Seria, però, de no aprovar-se en la propera legislatura una llei electoral catalana favorable a aquest dret, la darrera vegada que la Catalunya Exterior votaria al Parlament de Catalunya. En la resta de comicis, de no canviar les coses, els catalans residents a l’exterior ja no hi votarien més.

Adjuntem el text de la carta que la FIEC ha adreçat als diversos caps dels grups parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats o Senat a Madrid:

• Josep Antoni Duran i Lleida (CiU)
• Joan Ridao (ERC)
• Joan Herrera (IC/V)
• Daniel Martínez (PSC-PSOE)
• Alícia Sánchez-Camacho (PP)

Còpia de la carta ha estat adreçada a tots els diputats catalans en tots els parlaments (català, espanyol i europeu). En aquesta carta exposem les nostres raons jurídiques i polítiques i els demanem una actitud ferma d’oposició a aquesta proposta de reforma. D’altres accions, sobre les quals anirem informant, ja estan en marxa.

Creiem que com a comunitats catalanes de l’exterior hem de reaccionar i us demanem que pel mitjà que creieu més adient expresseu, des de la vostra entitat o a títol individual, el vostre suport al dret democràtic dels catalans residents a l’exterior a participar en les eleccions al Parlament de Catalunya i en d’altres processos electorals. Ningú té dret a privar-nos del nostre dret a participar en la vida democràtica catalana i a fer-hi presents els nostres interessos com a comunitats catalanes de l’exterior.

Continuarem informant de tots els esdeveniments d’aquest tema.

La Junta Directiva de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC)
Abril de 2010

Pàgina web: http://www.fiecweb.cat/
Correu electrònic: fiec@fiecweb.cat
Grup Facebook: http://www.facebook.com/home.php?#!/pages/Federacio-Internacional-dEntitats-Catalanes-FIEC/320516139060?ref=mf